dimecres, 24 d’octubre del 2007

BUCLES


- Hola, bon dia.

-Bon dia, digui'm

- Miri, vaig venir fa cosa d'un mes a demanar que em fessiu unes arrecades a mida i encara no les tinc!

- És que tenim un petit problema...

- Quin??!!

- Doncs que vostè no té orelles

- I què??!!

- Doncs que ens costa trobar la mida ideal.

- Doncs el meu veï en va venir a encarregar unes i al cap de quinze dies ja les tenia.

- Si, però és que el seu veï si que té orelles.

- Doncs no entenc perquè les meves no poden estar ja!!!

- És que tenim un petit problema...

- Quin??!!
- Doncs que vostè no té orelles
- I què??!!
- Doncs que ens costa trobar la mida ideal

- Doncs el meu veï en va venir a encarregar unes i al cap de quinze dies ja les tenia.
- Si, però és que el seu veï si que té orelles.
- Doncs no entenc perquè les meves no poden estar ja!!!

- És que tenim...........

- ...........

dilluns, 22 d’octubre del 2007

Sallent de Gàllego

Sí home, i què més?
Faig 450 quilometres per arribar-hi, deixo part de la meva minsa economia entre hotels, restaurants, botigues paredetes i bars i a sobre pretenen que a l'arribar al mirador faci abdominals.

Si jo sóc d'aquells que quan ha de pujar un tercer ha de fer un camp base a l'entresól i dos camps d'atac al segon i el tercer, utilitzo oxígen a partir del primer, m'agafa mal de muntanya i haig d'abandonar i pujar amb l'ascensor.

Són folls aquests aragonesos!

Això sí, camacuuuu!

dimarts, 9 d’octubre del 2007

QUÈ COLLONS ENS ESTÀ PASSANT?

No me'n puc estar!!! No he tret el tema durant dies però reconec que la processó va per dins i ja no puc més!!!!
El dia 23 de setembre passat podíem llegir la següent notícia: "La industria tecnológica y las grandes superficies ya pueden respirar algo más tranquilas. El borrador acordado entre el Ministerio de Industria y el de Cultura para determinar la cuantía y el listado de productos tecnológicos gravados con el canon por copia privada -más conocido como canon digital - elimina el carácter retroactivo de dicha tasa...", home!! és que només faltaria!!! Aviam si ens aclarim, per a fixar aquest cànon cal una llei i les lleis mai, repeteixo mai (quasi mai per si algú domina el tema jurídic) s'apliquen amb caràcter retroactiu a no ser que siguin favorables al condemnat (els usuaris, en aquest cas).
En quin moment els governs van decidir que, de cara a les societats d'autors i editors, tindrien màniga ampla a l'hora de legislar? Qui ho va decidir? On era la mare d'aquest personatge quan va néixer?
Així que ara ja pagarem un cànon cada cop que comprem un aparell tipus, posem per cas, mp3, per tot allò de les còpies privades, i per què volen que fem servir un mp3, per fer torrades?
La llei de propietat intel·lectual diu, en l'article 31.2 el següent: "No necesita autorización del autor la reproducción, en cualquier soporte, de obras ya divulgadas cuando se lleve a cabo por una persona física para su uso privado a partir de obras a las que haya accedido legalmente y la copia obtenida no sea objeto de una utilización colectiva ni lucrativa...". Reconec que no sóc molt dutxo en l'idioma patri però diria que la còpia privada està permesa sense necessitat de que ho sàpiga l'autor (no m'imagino a ningú trucant a l'Sting abans de gravar una cassette). Això vol dir que no s'ha de cobrar el cànon? Doncs no, però si que dóna pistes del que pot fer cadascú un cop ha adquirit, de forma legal, una obra per la que ja ha pagat drets d'autor: el que li surti dels collons o del mp3.
Però és que, en un moment donat, la mateixa llei atorga poders quasi executius a aquestes societats d'autors i editors, a sant de què? Jo també vull formar una societat que representi als palanganeros i en vull cobrar els drets cada cop que algú la posi en remull.
Però, anem un pas més enllà, sabeu que una d'aquestes societats cobra drets d'autor quan un grup de teatre d'aficionats fa una obra de teatre? Doncs si, sigui qui sigui l'autor del llibret ells cobren. Però, i si es representa un Shakespeare (llegi-ho textualment, hi dóna més emoció)? Vols dir que ell vindrà a reclamar el que li pertoca?. S'ha de cobrar per qualsevol manifestació cultural? Si és que si, per què cobra el Ramoncín?
I anem un pelete més enllà... sabeu que fa un temps es va fer un concert a Andalusia contra la pobresa on els cantants no cobraven ni un euro i la penya va pagar un munt de pasta per un acte solidari i els senyors d'aquesta societat van anar a cobrar els drets d'autor???!!!!
En fi, no m'allargo més, segurament tornaré sobre el tema, de moment ho deixo aquí.
P.D: Aquest pegat s'afegeix al d'en Jordi en què cremava un foto del rei, aviam qui pringa primer... ja veureu com és pitjor dir que les societats d'autors i editors ens enganyen que no pas cremar una foto del rei. O al revés...
P.D.2: He trobat un lloc, al meu poble... bé, al poble on visc, (en fi, li dieu com us roti i en paus) que fan teràpia amb vi. Ho he trobat collonut!! Jo, com sempre, ja m'he començat a automedicar.

dissabte, 6 d’octubre del 2007

No anem bé

No anem bé. Coses com aquesta són les que et fan pensar que mai arribarem a ser un país com cal. Si és que som nosaltres que amb l'auto-odi que ens caracteritza no permetem Catalunya avançar cap a la independència. I què hi fan les institucions? No res. Si és la més alta institució lingüística del país qui ens talla les ales.

I jo pregunto.
Per què el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (segona edició) discrimina un embotit tant nostrat com la catalana?
Per què el bull i el bisbe hi tenen entrada pròpia i la catalana no?
És que l'embotit que ens designa com a nació no té dret a ser reconegut al DIEC?
És que la catalana només ha de ser una més en el grup de les botifarres?
Per què apareix al diccionari de l'enciclopèdia?
Catalans reaccionem. Endeguem una campanya i comencem a cremar fotos del rei(que si més no fa ambient i tindrem ressó mediàtic) Volem la catalana al DIEC!

dimecres, 3 d’octubre del 2007

Revolució

A França, que és un pais civilitzat ho saben fer.
És el que té haver fet una revolució com déu mana. Allà que ja tenen experiència i aplicant la llei del mínim esforç o la llei de la eficàcia els posen tots junts.
Que quan es tracta de fer-la grossa un no està per anar amunt i avall buscant tothom. Així quan t'emprenyes amb metges, advocats, psiquiatres, procuradors o dentistes, cales foc a un sol edifici i llest.

dimarts, 2 d’octubre del 2007

ÉS D'ELLS


Vaig arribar a casa cap al tard, a s’hora baixa. Estava cansat i no tenia ganes de posar-me a arreglar l’endoll del microones, un dia més el deixaria per l’endemà, un any més sense microones. A la televisió no hi feien res digne de menció, és més, si hagués hagut de mencionar el que feien hagués estat amb males paraules, així que em vaig decidir a encendre l’ordinador. Va roncar dues o tres vegades amb so profund, quasi gutural i al cap de tres o quatre minuts es va il·luminar la pantalla. Definitivament havia de llençar aquell “trasto” i comprar-ne un de nou. L’ordinador és un aparell fabulós però quan tens mandra, a diferència de la tele, si l’encens no hi ha res, no hi fan res, no es mou res, només hi ha una pantalla amb algun fons de colors i tot de carpetetes que esperen que les cliquis, però, collons, quina mandra!!!!
Vaig decidir mirar directament el correu i em va cridar l’atenció un missatge que deia: - Ja he solucionat el problema. Així resulta que jo tenia un problema i no ho sabia!! Em va donar per respondre, li vaig dir que volia saber com l’havia resolt i que si ens podíem trobar al cap de dues hores davant la cabina que hi ha a prop del port.
Vaig anar cap allà sense tenir les idees gaire clares, qui hauria resolt un problema que no sabia que tenia d’una manera que desconeixia, això era la definició perfecte de tècnic informàtic. A l’hora en punt estava al lloc indicat, mirant a munt i avall i no veia ningú. Em sembla recordar que algú m’havia dit que esperar cinc minuts quan tens una cita és de bona educació, algú amb paciència i poca feina m’ho devia dir. Però vaig esperar els cinc minuts de rigor i allà no apareixia ningú. Quan ja anava a marxar el vaig veure, estava allà dret, palplantat, al costat del muret. La veritat és que em va fer por, res en ell era normal, ni el vestit, ni l’expressió... res!! Vaig marxar estratègicament esperant que no m’hagués vist, no volia tenir cap tipus de contacte amb ell, era... inquietant, com a mínim.
Per desgràcia no va ser l’últim cop que el vaig veure, aquell mateix dia, tornant cap a casa en tren, per la megafonia va sonar la típica frase: - El tren estarà aturat deu minuts a l’estació per motius aliens a la nostra voluntat. Vaig mirar per la finestra i allà estava ell, dret, palplantat, amb la mateixa expressió que feia una estona al port.
A partir d’aquell dia el vaig trobar tot sovint: quan fallava la tele i era “cosa d’ells”, quan “algú” deixava caques de gos a terra i no les recollia, quan el mòbil feia sons estranys, quan “no se sap qui” deixava propaganda a la meva bústia, quan a casa no sabia on havia posat un bolígraf, les ulleres..., quan "algú" ,que no era jo, es ficava al llit amb la meva dona... en cadascuna d'aquestes ocasions allà estava ell, palplantat... el vaig arribar a odiar. Prometo que mai més respondré un correu, a no ser que tingui molt clar que és d’algú de vosaltres.
La meva aportació a relats conjunts