PRESUMPCIÓ D'INOCÈNCIA

La presumpció d'inocència no són només paraules, no és només un gest puntual en un moment concret, no és cobrir l'expedient... la presumpció d'inocència és un dret que tots tenim. Un dret que, bàsicament diu que no es pot considerar a ningú culpable fins que hagi estat jutjat i, naturalment, una sentència digui que ho és. Així doncs la presumpció d'inocència és una actitud, una manera de comportar-se, és, fins i tot, una manera d'entendre el respecte a les persones, a la seva llibertat, als seus drets... una manera d'entendre la democràcia.

Algú, però, es creu que afegint "pressumpte" davant de qualsevol nom ja podem dir el que volguem d'aquella persona: "todos esperamos que se haga justicia y que se encierre al presunto asesino", això ho vaig sentir ahir, al l'infame programa de TVE "Gente". En aquest programa vaig sentir per primera vegada "terrorismo machista"!!!!! Imagino que, després, algú els hi va donar la definició de terrorisme i, de pas, la de masclisme. En programes televisius com l'esmentat i en d'altres molt similars d'altres cadenes han arribat als límits més bèsties de l'estupidesa humana posant contra les cordes al sistema judicial, a la imparcialitat judicial i, en definitiva, a la democràcia.

Un dels màxims representants d'aquesta vergonya és en Jordi González que, darrerament en la seva nòria (més que nòria em recorda un ventilador que l'engegues, hi tires merda a sobre i l'escampa per tot arreu) ha creat situacions que han rondat la ilegalitat, per no dir que hi han entrat plenament.

Si alguns periodistes segueixen vomitant la seva frustració, la seva ignorància i la seva estupidesa en programes estúpids ens juguem una part de la nostra democràcia, ens juguem una part del nostre sistema jurídic que, per més que aquests programes vulguin fer creure, no és tant dolent (entent que el que falla és l'administració de justícia que està colapsada, no el sistema normatiu).

Però és que alguns periodistes ho tenen clar, sinó que serveixi aquesta frase que em va dir un periodista que ara està a RAC: "allà on no hi ha polèmica es crea, el cas és que la gent t'escolti".

Peatges

Un peatge fa ràbia, dos molta ràbia, tres odi profund i si a sobre no portes targeta de crèdit, ni teletac i has de passar pel manual llavors n’hi ha per agafar una retallada i començar a engegar trets a tort i a dret.

Però el que em treu de polleguera és que només obrin una línia per pagar manualment i que en el cotxe que tens davant i hagi una d’aquelles persones que quan arriba agafa la bossa del seient de darrere, en treu el moneder, tria les monedes, paga, espera el canvi, el recull, el torna a posar al moneder que torna a guardar a la bossa que torna a deixar al seient del darrere i llavors a sobre demana el tiquet que ha de deixar al moneder per no perdre’l i agafa la bossa del seient del darrere...

Que no ho sabies que hauries de pagar el peatge?, que no ho saps que d’aquí a deu quilometres n’hi ha un altre i d’aquí a vint-i-cinc un altre?

Vols fer el favor de tenir els diners preparats!

GRÀCIES

Possiblement aquest post l'entenguin només algunes persones, demano disculpes a tota la resta, però penseu que és una cosa bona. He aconseguit una de les fites més importants de la meva vida i volia donar les gràcies a tots els que m'han acompanyat en aquesta travessa, amb noms concrets i a l'engrós:

Gràcies, particularment, a la Isabel i a l'Arnau, per ser-hi i per la seva paciència. A alguns amics, que ho són, sobretot a en Jordi i la Marta. Als meus pares. A la meva professora particular d'anglès. Gràcies, també, a alguns companys i companyes de feina per les oportunitats i per aguantar-me. Finalment, gràcies a tots aquells que d'alguna manera hi han participat o ho han patit, una abraçada i em teniu a a la vostra disposició pel que faci falta.